Seguramente el poema con el que más me sentiría identificado en este momento
Vas
fer tard al teu temps.
paraules
dures
que
sento encara com una
derrota.
Però
avui ja no sé de cap
combat
ni
quin temps era el meu. És
una
pena
no
ser ningú, haver-se
equivocat
de
tren, quedar-se sense la
maleta;
adormit
al seient, passar de
llarg
i
ara trobar-se sense roba
neta,
cansat
a un hotelot amb una
sola
i
mala estrella, que deu ser la
meva.
Prescindiré
de tot menys del
poeta
que
queda del desastre. Farem
veure
que
fins i tot m'he equivocat de
segle,
això
serà Paris i jo, Verlaine.
JM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada