En moments de crisi econòmica es on apareix la política, la política és la que determina que s’ha de prioritzar en que gastar i en que no i que s’ha de retallar i que no. El PP a Espanya ho té clar, retall de la despesa i increment d’impostos, curiosament en contra del que va proclamar en la darrera campanya electoral, però això és una altra història.
De tota manera al parlar de retallades, hi ha dues qüestions que pràcticament cap força política toca, amb una sospitosa complicitat del PSOE i de CiU. Una la despesa de la “Casa Real”, un dia en parlarem, i l’altra i la més important la despesa militar a España. Donem una ullada ràpida a algunes xifres:
Segons el “Centre d’estudis per a la Pau J.M. Delàs de Justícia i Pau” l’any 2011 el total de la despesa militar en Espanya (no només la del ministeri de Defensa) va arribar a la xifra de 17.244,75 milions d’Euros, dels quals 1.447 corresponent a les tropes a Afganistan i 1.074 a les del Líban. Per situar-nos, segons la mateixa font, aquesta quantitat representa, comparada amb el pressupost d’altres ministeris, 7 vegades més per a Indústria i Energia, 13 vegades més que a Agricultura, Pesca i Alimentació, 18 vegades més que per Habitatge, 32 vegades més que per a Cultura, 18 vegades més que per Medi Ambient o 26 vegades més que per a Sanitat i Consum.
Semblaria coherent doncs que quan avui mateix el President Rajoy xifra l’ajust necessari en 40.000 milions d’Euros poséssim seriosament sobre la taula aquestes xifres, especialment si les acompanyem amb una reflexió: Per a què vol un exercit Espanya?. Segons l’Article 8 de la Constitució Espanyola, les FFAA tenen la missió de “garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”.
Perfecte, queda clar. Ara veiem, algú l’any 2012 fa perillar la independència i la sobirania territorial d’Espanya? Mirem les fronteres: França, Portugal i Andorra. No sembla que per aquí correm gaire perill. Pel Sud, Marroc, tenim por que envaeixin Ceuta i Melilla, o lafamosa illa de Perejil? Siguem seriosos, en moments de crisi s’ha d’ajustar tot a la realitat i quina és la realitat avui?: a nivell europeu són absolutament impensables les guerres “tradicionals”, les de desplegament de forces en el terreny. Avui la lluita és pot situar en qualsevol ciutat i en qualsevol moment, recordem: New York, Londres, Madrid, etc. Conseqüentment el que tocaria és reforçar els serveis d’intel·ligència amb coordinació amb els altres països i, com a molt, disposar d’unes petites forces d’intervenció immediata, molt tecnificades i a nivell europeu, al servei d’una (avui inexistent) política comuna europea internacional i de defensa.
És evident doncs que –segons la meva opinió- en aquests moments, és un autèntic malbaratament de recursos públics destinar aquestes xifres –o qualsevol altres- a un exercit, obsolet i, especialment, innecessari.
En el pressupost de recerca i desenvolupament es reprodueix el mateix esquema. Els programes armamentístics rebran gairebé 1600 milions de diners públics, és a dir, cinc vegades més que el que rep la recerca sanitària, el doble que rep les universitats per a investigar i vint vegades més que la recerca agrícola, etc.
Que en penses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada