Continuo aquesta secció del blog "estimat diari", recordar que simplement és una reflexió en veu alta de les coses que m'ha passat durant la setmana, per compartir-ho amb els amics i amigues o, simplement, amb la gent que tingui la malsana o dubtosa curiositat de llegir això.
La feina novetats... No les que voldria, segueixen sense haver-hi directius i per acabar-ho d'adobar el dimarts la Guardia Civil es va emportar emmanillat el Coordinador General de la Diputació, Josep Tous, "presumptament" per xoriço, el segon en dos mesos. L'anterior, per "presumptament" haver-se enriquit a costa de l'erari públic. En fi...veurem quan dura el proper. Sembla que a la Diputació haguem trepitjat alguna "caca". Com diem en conya a la casa: sobretot no li digueu a la meva mare que treballo a la Diputació, ella pensa que treballo de pianista en un bordell. Mentre tant, continuem treballant per inèrcia...sense novetats en aquest terreny.
Josep Tous: el coordinador detingut
Coses interessants de la setmana:
Dimarts: Reunió amb tot un seguit de companys i companyes, estem muntant un projecte col·lectiu que a tots ens fa força il·lusió. Sembla que té bona pinta...veurem, hi han variables que no controlo, això em fa una mica de por, però...tinguem fe. Un cop més fem un acte de fe...fins quan...?
Dimecres: Milan-Barça, champions. 0-0, un partidàs, en foten dos penaltis…un cop més. Disfrutarem a la tornada.
Dijous: Vaga general. Al matí pel Passeig de Gràcia, feia goig. A la tarda a la mani, un èxit total. Ni ens vam moure de la gentada. Marxo abans. Veig les fogueres. Hi ha gent que les critica. Diuen que són “els de sempre” els “rebentadors”, potser si. Però no s’ha d’amagar que al costat d’aquets hi ha molta gent desesperada, que no té cap futur, una generació perduda i no té alternatives. Els partits i sindicats d’esquerres tradicionals no saben o no poden donar alternatives creïbles. I quan hi ha tensió les coses peten per costat més dèbil. Avui son neumàtics i contenidors els que cremen, demà potser cremaran altres coses si no hi ha nous camins oberts i possibilitats reals d’esperances. Mentre les esquerres oficials acceptin la inevitabilitat del sistema i es dediquin a pensar en un capitalisme de “rostre humà” i la llei dels “mercats” no ens en sortirem i cada dia anirà a pitjor. En tot cas un tema a debatre.
Manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona
Divendres: Migdia classes de blog amb l’Amparo, amb la seva ajuda queda millor, després acompanyar a la mare al metge i després concert del Paco Ibañez a l’Aliança del Poble Nou. Emblemàtic, però pobret, ja no te veu i la guitarra, seria millorable...però segueix sent el Paco.
Dissabte, a primera hora esmorzar polític, a veure si fem quelcom. Després una estona per casa, llegint, fent això i escoltant música. A la nit partit del Barça contra el Bilbao, vaig amb el pare. Gran partit, guanyem per 2-0.
Diumenge...bricolage, passejada amb els gossos i llegir al solet.
Els meus gossos, Lau i Iala
¡Gracias por la referencia! Fue un placer intercambiar conocimientos, los tuyos culinarios, los míos blogueros. Por cierto, ya he incluido a esta bitácora en los enlaces selectos de mis dos blogs. Precioso el amarillo, por cierto :-)
ResponElimina